CARTA OBERTA A LA GENT DE L’ENTESA

CARTA OBERTA A LA GENT DE L’ENTESA.

Benvolguts i benvolgudes.

El motiu que ens porta a escriure aquestes ratlles no és altre que explicar la nostra versió de la situació que ens obliga a fer un Ero a l’Ajuntament. Especialment després del que s’ha escrit de nosaltres i del que alguns estan dient pel poble i els mitjans de comunicació.

Primer de tot ,volem deixar molt clar  que mai ha estat intenció d’aquest govern acomiadar a cap treballador o treballadora, tot el contrari, des del primer moment hem treballat per mantenir tots els llocs de treball. Si haguéssim volgut acomiadar algú intencionadament, ho podíem haver fet quan vam entrar, ara fa un any, o al llarg d’aquests darrers dotze mesos. Però no ha estat així, ans al contrari, hem lluitat, i molt, per pagar cada mes les nòmines, i això, tots els treballadors de l’Ajuntament ho saben.

Però partim d’una situació heretada, amb un deute superior als 9.000.000 €, (nou milions d’euros), i amb una realitat econòmica de ruïna.

Cal dur a terme una gestió eficient a l’ajuntament si volem tirar endavant el poble. Per complir amb el pla d’ajust del Govern de l’Estat s’ha hagut de baixar el pressupost en prop de 2.000.000 € (dos milions d’euros). Inicialment, aquest pla d’ajust preveia rebaixar en uns cinc cents mil euros el capítol de sous i salaris, el que significava un 20% de retallada en les nòmines de l’ajuntament, i així ho vam comunicar als treballadors en una assemblea.

Cal epliar que l’aprovació del pla d’ajust per part del Govern del’Estat ha permès demanar un préstec i  pagar factures que es devien a empreses per feines fetes  des de l’any 2005 fins al 2011 per un valor de 2.700.000 €, un fet que sens dubte  ha permès també salvar llocs de feina en aquestes empreses on hi treballa gent d’Arbúcies.

Vam considerar que no era just que sempre rebin els mateixos, i després de moltes hores de reunió i de debat per part dels membres del govern municipal, es van prendre decisions que afecten de forma important els serveis que s’ofereixen com tancar enllumenat públic, deixar de fer obres, demanar a les entitats que s’ajustessin en les subvencions, retallar i fer pagar per la Festa Major, fer pagar per la Botifarrada, retallar el pressupost de les fires, baixar les despeses de totes les àrees de l’Ajuntament, aturar obres que s’estan fent com les Naus Ayats, ajornar l’inici de les obres de la biblioteca i del carrer Camprodon..... i així fins a desenes de coses diferents.

Tot i aquestes mesures encara faltaven 167.500 € que s’havien de retallar, i només es podia ajustar del capítol de sous i salaris, el que representava una mitjana del 5,87 % en aquest apartat.

Vam anunciar-ho als treballadors en una nova assemblea i els vam proposar que es fes una retallada proporcional d’acord als sous de cadascú. O sigui que aquells que més cobren es baixessin més el sou  i, els que menys cobren se´l baixessin menys. La proposta anava entre el tres i el deu per cent, d’una forma esglaonada. I aquesta proposta afectava  tothom, inclosos els dos regidors amb sou de l’ajuntament.

Per la nostra sorpresa, i després de l’esforç que s’havia fet no es va acceptar la proposta.

Des del govern es va anunciar als representants dels treballadors que estàvem obligats a fer l’ajust i si no es feia la rebaixa en els sous ens veuríem obligats a reduir el nombre de treballadors donada la gravísima situació econòmica que pateix l’ajuntament.

Des del comitè se´ns va demanar que signéssim un document on ens comprometíem a no acomiadar ningú en els propers tres anys. També se´ns va dir que acceptaven ajornar cinquanta mil euros del seu sou d’aquest any, amb la condició que se´ls pagaria més endavant, però que a canvi volien dos dies més de festa l’any. Una proposta que no solucionava res ni aquest any ni els anys propers.

 

El cost per les arques municipals dels 109 treballadors que hi ha (97 tot l’any i la resta a l’estiu), és d’uns 3.000.000 €, (tres milions d’euros) el que representa prop del cinquanta per cent del pressupost de despesa de l’Ajuntament. Que Arbúcies tingui el doble de treballadors que Sant Hilari, per posar un exemple ben proper, es deu a una voluntat de donar serveis a les persones, un model que compartim però que ara mateix és insostenible econòmicament.

Volem deixar molt clar que lamentem profundament aquesta situació, però també cal dir, que les decisions que ens han trasmès des del comitè no ens han deixat cap més sortida. Durant prop de tres mesos vam estar negociant i intentant convèncer al mateix comitè i als treballadors per la rebaixa salarial, però no ho vam aconseguir.

Davant d’una situació tan dura i difícil per tothom segur que tots, en un moment o altre, no hem fet les coses com s’esperava de nosaltres. La diferència principal és que nosaltres ho reconeixem i ho hem fet públicament en un ple.

I si algú hi vol veure fantasmes polítics cal dir que està molt equivocat. Per raons òbvies totes les persones que malauradament estan afectades per l’Ero van ser contractades quan governava Cupa o Erc. Els únics arguments han estat econòmics i de reorganització de l’Ajuntament. No n’hi ha d’altres. És més, de les vint persones que inicialment semblava que havíen d’anar a l’Ero, al final han estat onze. Tot i això massa gent, i no ens en sentim gens orgullosos.

Des d’aquestes ratlles volem agraïr les mostres de suport de molts treballadors i treballadores de l’ajuntament que afirmen, entre altres coses, que no en sabien res de les accions, que una part del comitè, ha executat els darrers dies: especialment el redactar i repartir per tots els domicilis d’Arbúcies un escrit en nom de tots els treballadors.

Serveixin aquestes ratlles per donar la nostra versió dels fets i que tothom en pugui treure les seves conclusions. Per aquelles persones que vulguin saber més detalls, ja sap que ens pot preguntar allò que vulgui. Sempre hem donat la cara i no serà en aquests moments difícils que ens amagarem. Però cal buscar les responsabilitats de la situació actual en una altra direcció. Al govern actual ens ha tocat gestionar-ho, però no en som ni els responsables ni els culpables. I Arbúcies tampoc.